EDUCAR, entre tots.

Els pares sols no poden educar els seus fills, ni els professors sols poden educar els alumnes. La societat sola tampoc educar els seus ciutadans sense la ajuda dels pares i del sistema educatiu; sempre ho ha fet a través d' ells.
L' intervenció dels pares i els mestres en l' educació és imprescindible però hem de saber que tots d' una manera o un altre intervenim en l' educació d' alguna manera.
Quasi bé sempre donem el paper d' educar als pares i als mestres, i moltes vegades no som conscients que tot allò que diem, que fem, que amaguem sempre excergeix una influència en l'educació de l' infància.
Molts pares veuen l' escola com una guarderia i creuen que el professor ha d' excercir com a figura paterna o materna i els professors no són cap pare ni cap mare per l' alumne però si que són una guia, complement, tutor dintre del procès educatiu.
Lo ideal seria la cooperació en l' educació entre pares i professors. Que uns i altres sapiguessin quina és la seva funció i entenguessin les seves limitacions, i s' ajudessin uns els altres.
I nosaltres també hem d' aprendre a no donar tota la càrrega d' una bona educació ela pares i els mestres ja que tots hi hem d' aportar el nostre gra de sorra. Com va dir l' investigador i catedràtic de batxillerat J.A. Marina " Para educar a un niño hace falta la tribu entera".